El Poema de la Semana

  Aquest paisatge mut que t’enmiralla gronxa el sentit d’una realitat vençuda. Amb gest endolcit, ofega el tronc escapçat de l’olivera, allà on arrelava la malura. Vida que ve, saturant l’interior de cada cosa.     Este paisaje mudo en el que te reflejas mece el sentido de una realidad vencida. Con gesto amable, ahoga el tronco talado del olivo, allí donde enraizaba el mal. Vida que llega, saturando el interior de cada cosa.   DATOS DE LA POETA :  Susanna González Turigas (Hospitalet de Llobregat, Barcelona, ​​1963). Licenciada en Filosofía por la UB. Ha publicado Foranies (Témenos, 2017) y Totes les veus (Témenos, 2019). Ha participado en los libros colectivos La terra sangra. El 1 de Octubre de los poetas (Albí, 2018), Red de versos. El paraguas de Joan Brossa (Papeles de Versàlia, 2020) y Mujeres, árboles y poesía (Voliana Edicions, 2021). COMENTARIO : La vida cansa. Leer, no tanto. Y leer poesía no debería cansarnos nunca. Sobre todo, si los po...

TOT SEGUEIX IGUAL Tot segueix igual. Pensem que podem viure d’enganys que crea la nostra pròpia personalitat per tal de justificar els nostres actes. He après a conviure amb el dolor d’aquell que ha après a viure amb la incertesa. Tot és massa complicat per entendre-ho només amb paraules. Els sentiments només es poden expressar amb els ulls i fa massa temps que he perdut la vista. Masses vegades el temps s’ha escolat buscant Arcàdies ens temps verbals condicionals. La nostra història només téel final tràgic de la mort el dia que les llàgrimes desfaran amb el primer núvol del matí la nostra figura de fang en el jardí. TODO SIGUE IGUAL Todo sigue igual. Pensamos que podemos vivir de engaños que crea nuestra propia personalidad para justificar nuestros actos. He aprendido a convivir con el dolor de aquel que ha aprendido a vivir con la incerteza. Todo es demasiado complicado para entenderlo con palabras. Los sentimientos solamente se ...